Fa no massa l’ARA es feia ressò que el PSC es desmarca de la reforma de la Llei electoral i detalla les característiques de la nova proposta de repartiment per a Catalunya. Més enllà que sembla que ha generat consens entre CiU, ERC i ICV, estem arreglant alguna cosa?
En general trobem dos grans tipus de problemes que pot presentar un sistema electoral: efectes sistèmics, entre els quals desproporcionalitat (o sigui, que el tant per cent de vots no es correspon al d’escons, normalment afavorint els partits més grans), prorrateig distorsionat (el que es coneix en anglès com malapportionment, i que consisteix en que hi ha circumscripcions que escullen més diputats del que els tocaria) i biaixos partidistes (és a dir, que el disseny del sistema electoral afavoreix una o diverses formacions independentment del nombre d’escons que treguin). Dedicarem un article a cada un d’aquests problemes. Aquest sobre desproporcionalitat, el següent sobre malapportionment i el tercer sobre biaixos partidistes.
En aquest article parlarem de la desproporcionalitat del sistema electoral català: en general es considera que els dos factors més importants són (en aquest ordre) la mida de la circumscripció i la quota electoral. Però anem a pams: és desproporcional el sistema electoral català? Per a respondre a la pregunta farem servir la D de Loosemore-Handby (vegeu-ne una explicació aquí) que consisteix en la suma de les diferències absolutes entre tant per cent de vots i tant per cent d’escons dividides per dos dels partits (aquí hem exclòs els que tenen menys d’un 1% de vots). El resultat és el tant per cent d’escons mal assignats.
| Partit | % de vots | %Escons | Diferència absoluta | D |
| CiU | 30,70 | 37,04 | 6,34 | 7,51 |
| ERC-Cat Sí | 13,70 | 15,56 | 1,86 | |
| PSC | 14,43 | 14,81 | 0,38 | |
| P.P. | 12,97 | 14,07 | 1,10 | |
| ICV-EUiA | 9,89 | 9,63 | 0,26 | |
| C’s | 7,56 | 6,67 | 0,89 | |
| CUP-Alternativa d’Esquerres | 3,47 | 2,22 | 1,25 | |
| PxC | 1,65 | 0,00 | 1,65 | |
| SI | 1,28 | 0,00 | 1,28 |
En el cas català és només del 7,51%. O sigui, que dels cent trenta-cinc escons de la cambra catalana, deu i un terç corresponen al partit que no tocaria en clau de vot. Un resultat seriosament proporcional si ho comparem a altres sistemes. Amb tot, filant prim, podríem aconseguir un sistema encara més proporcional. Com? La resposta tradicional diria canviant la llei electoral, la Llei d’Hondt és la més desproporcional de totes! Potser sí, però aquesta explicació no té en compte la magnitud de la circumscripció, que és, de lluny, l’efecte més rellevant (Lijphart 1997). Ara farem una simulació de tres fórmula electorals: la llei d’Hondt, la quota de Droop i la quota de Hare, en ordre de desproporcionalitat per cada circumscripció i pel total del país. Recordem que Barcelona escull 85 diputats, Girona 17, Tarragona 18 i Lleida 15.
| BARCELONA | Hondt | Droop | Hare |
| CiU | 26 | 25 | 25 |
| PSC | 14 | 14 | 14 |
| P.P. | 12 | 12 | 12 |
| ERC-Cat Sí | 12 | 12 | 12 |
| ICV-EUiA | 10 | 10 | 10 |
| C’s | 8 | 8 | 8 |
| CUP-AE | 3 | 4 | 4 |
| GIRONA | Hondt | Droop | Hare |
| CiU | 9 | 8 | 8 |
| ERC-Cat Sí | 3 | 3 | 3 |
| PSC | 2 | 2 | 2 |
| P.P. | 2 | 2 | 2 |
| ICV-EuiA | 1 | 1 | 1 |
| CUP-AE | 0 | 1 | 1 |
| TARRAGONA | Hondt | Droop | Hare |
| CiU | 7 | 6 | 6 |
| ERC-Cat Sí | 3 | 3 | 3 |
| P.P. | 3 | 3 | 3 |
| PSC | 3 | 3 | 3 |
| C’s | 1 | 1 | 1 |
| ICV-EUiA | 1 | 1 | 1 |
| CUP-AE | 0 | 1 | 1 |
| LLEIDA | Hondt | Droop | Hare |
| CiU | 8 | 7 | 6 |
| ERC-Cat Sí | 3 | 3 | 3 |
| P.P. | 2 | 2 | 2 |
| PSC | 1 | 2 | 2 |
| ICV-EUiA | 1 | 1 | 1 |
| C’s | 0 | 0 | 1 |
| CUP-AE | 0 | 0 | 0 |
| TOTAL | Hondt | Droop | Hare |
| CiU | 50 | 46 | 45 |
| ERC-Cat Sí | 21 | 21 | 21 |
| PSC | 20 | 21 | 21 |
| P.P. | 19 | 19 | 19 |
| ICV-EUiA | 13 | 13 | 13 |
| C’s | 9 | 9 | 10 |
| CUP-AE | 3 | 6 | 6 |
Com podeu veure, exceptuant la província de Lleida (i encara) els canvis són pràcticament insignificants (a nivell agregat sí que destaca que CiU+ERC perdrien la majoria absoluta, encara que només per 2,2 punts percentuals). Això es dóna perquè, tal i com hem dit, les circumscripcions catalanes són tant grans que són quasi immunes a l’efecte de la fórmula electoral. Si ho mirem en termes de D de Loosemore-Handby, si apliquessim la quota de Droop reduïríem el tant per cent de desproporcionalitat en 1,25 punts (6,25) i en dos si fós la de Hare (5,51). Així doncs, si el que volem corregir és la desproporcionalitat, modificant la fórmula electoral arreglarem ben poca cosa.
I si juguem amb la magnitud de les circumscripcions? Recordem que, per aïllar l’efecte magnitud, no modificarem el tant per cent d’escons que va a cada circumscripció que serà el tema del següent article de la sèrie. Totes augmentaran i disminuïran en la mateixa proporció.
Farem tres simulacions: augmentant el nombre de diputats en un 10%, un 15% i un 20%. En el primer cas, Barcelona passa a escollir 94 diputats. Tarragona, 20. Girona, 19 i Lleida 17. En el segon Barcelona n’escull 98, Tarragona 21, Girona 20 i Lleida 17 i en el tercer, Barcelona 102, Tarragona 22, Girona 20 i Lleida 18 .
| Augment | 10,00% | 15,00% | 20,00% |
| Escons | 148 | 154 | 162 |
| CiU | 56 | 57 | 59 |
| ERC | 24 | 25 | 26 |
| PSC | 23 | 23 | 24 |
| PP | 20 | 20 | 23 |
| ICV-EuiA | 13 | 15 | 15 |
| C’s | 9 | 10 | 11 |
| CUP-AE | 3 | 4 | 4 |
Això quin efecte té sobre el quocient de desproporcionalitat? Els resultats són sorprenents el primer cas augmenta al voltant d’un punt i mig (passa a ser del 9,13%), en el segon disminueix menys de mig punt (7,19%) i en el tercer es queda com està (7,50). Així ens trobem que no sembla que vagin alhora! De tota manera, probablement trobarem la solució a aquest enigma quan veiem la qüestió del malapportionment i els seus efectes: sistèmics i partidistes. D’altra banda, aquí podríem dir que la proposta de Llei electoral no és desencertada del tot: no remena la mida de la cambra ni la fórmula electoral.
Referències.
elbroudelaciutadella 