“El pueblo lucha por su libertad moral y económica. Quiere acabar y acabará con todo lo que había de odioso en el pasado. El fanatismo religioso, el capitalismo explotador y las fuerzas armadas al servicio de la tiranía se han acabado para siempre jamás. Recordemos todos que contra quienes hemos de dirigir nuestros ataques es contra el fascismo y contra los especuladores que en un solo día aumentan la carne porcina en siete pesetas el quilo. Hace falta actuar contra los que consienten esto, ya que van directamente contra los intereses del pueblo y en especial de les clases más modestas, que solo ganan jornales de diez y doce pesetas.
Nosotros luchamos para acabar con las desigualdades, privilegios y las injusticias sociales. Pero no luchamos a favor de unas determinadas clases ni por un determinado partido. Esto es una cosa que hace falta tener en consideración si no se quiere ir al fracaso”
J. Alomà (Director Diari de Tarragona al 1936 i membre de la CNT)
L’esclat de la guerra civil espanyola propicià que les tendències revolucionàries es plasmesssin amb major facilitat en les transformacions econòmiques sorgides durant el periple de 1936 a 1939. Per això analitzarem un exemple del seu funcionament, per a ser més concisos, el de la Conselleria de Proveïments i la Cooperativa de Consum de la localitat de Tarragona.
El que caracteritzà el moviment anarcosindicalista de la resta de moviments com el probolxevic (encapçalat per el PSUC) fou la condemna a la especulació dels preus durant la guerra. En el primer impàs de la guerra, el comerç passà a ser controlar per els organismes de base local, que assumirien la responsabilitat de la distribució dels productes bàsics entre la població.
A Tarragona, l’organització per abastir la població passava a ser tasca prioritària per a la rereguarda. Per això l’organització es formalitzà mitjançant la Comissió de Proveïments, controlada per la CNT (Salvador Rueda). Posteriorment s’institucionalitzaria a nivell autonòmic a través de la Conselleria de Proveïments, de la que també fou responsable el propi Rueda.
Les primeres accions no es feren esperar, es requisaren totes les mercaderies de tots aquells que es consideraren facciosos o que havien fugit (similar a lo succeït en les col·lectivitzacions agrícoles i industrials). Es procedí doncs als primers intercanvis de mercaderies requisades, segons quantitat i qualitat, establint una xarxa d’intercanvi segons productes necessitats, d’àmbit local, descentralitzat i de forma autònoma. Independentment d’aquests primers intercanvis, els fluxos comercials privats es seguiren mantenint.
A mesura que s’acabaven les existències, es posaren de relleu dues necessitats bàsiques, disposar dels productes necessaris per abastir tota la població i estabilitzar els preus. La CNT emprendrà mesures com el Pont de Marsella, per a mantenir una connexió comercial directe entre Tarragona i Marsella. Aquest flux comercial propiciarà a Tarragona des de octubre del 36 fins a maig del 37, la importació de 4.856 tones de queviures. L’ideari anarquista no contemplava el pagament d’aranzels i no s’aplicaren. S’intercanviaven productes i es pagava la diferència. La majoria de les importacions foren dirigides al front, al Hospital i als menjadors socials de refugiats a preu d’origen, sense especular. També fou aprofitat per Euskadi, Aragó i altres localitats properes que utilitzaren Tarragona com a pivot comercial
Garantit l’abastiment calia ocupar-se de l’estabilització dels preus. L’esclat de la guerra propicià l’augment injustificat dels preus. Els comerciants obtenien els queviures de la Conselleria a preus reduïts, per a vendre’ls a preus més elevats, és a dir, negociar amb la guerra. L’especulació s’intentà frenar des de l’alcaldia, mitjançant sancions, incautacions i presó. La CNT controlava el subministrament als comerciants, però no el benefici últim d’aquests. Varen decidir doncs col·lectivitzar les tendes, però la proposta fou rebutjada. Calia una alternativa i arribà com a Cooperativa de Consum, per a monopolitzar la distribució de comestibles, per a la venta directe, sense intermediaris.
El PSUC, ERC i la UdR s’enfrontaran a la cooperativa revolucionaria. El PSUC suposà el principal obstacle. Des de la seva perspectiva estalinista, impulsà el comerç de productes soviètics, i aconseguiran desarticular la xarxa d’abastiment descentralitzat, prenent la Conselleria de Proveïments de Rueda, per a Joan Comorera del PSUC al desembre del 36. Les decisions no tardaren en arribar, el 25 del mateix mes, s’establirà el decret per el qual es recentralitzarà tots els fluxos comercials establerts per la Generalitat, perdent els Ajuntaments dita competència. La nova gestió probolxevica xocava directament amb l’autonomia local. Es va generar la dualitat de govern, en permanent tensió entre Rueda al Ajuntament i Comorera a la Generalitat, estires i arronses polítiques que desembocaran als fets de maig del 37. Fins aleshores, la CNT anava perden capacitat de gestió, i va decidir trencar definitivament el llaç d’unió amb la Generalitat i crear la seva pròpia Cooperativa Popular, independent de la Generalitat, a l’Abril del 37. La cooperativa estarà en mans de J. Gallisà (qui impulsà el Pont de Marsella). Però un mes més tard s’inicià la guerra civil dins de la Guerra Civil, els fets de maig. Agents del PSUC assaltaren la Cooperativa i segrestaren a diversos membres per a més tard assassinar-los, entre ells al propi Gallisà. Això no impedirà que la Cooperativa torni a obrir les portes, transformada en societat civil particular, La Reguladora de Ventes, CNT. La finalitat, la mateixa, però només per als socis de la mateixa i no al públic en general.
La gestió de provisions en mans del PSUC a través del GEPCI suposarà un desastre. ERC es va fer ressò de la mala gestió des de el diari Llibertat (3 d’Agost del 37) “L’economia d’aquest país està en mans del PSUC, aquest partit és el responsable d’abaratir o encarir el cost de vida(…) Però fins avui aquests homes que tenen el control d’aquesta economia, no han realitzat res per a poder creure que són capaços de millorar el benestar de les classes treballadores”. El cercle es tancarà amb la dissolució del Departament de Proveïments de la Generalitat, ja que la competència es traspassarà al govern de la República al gener del 38. Durant la seva gestió, es reduirà el comerç marítim al 50%, no s’exportarà res i només s’importarà farina. La distribució de queviures es reduirà fins a mínims que no arribaran als nivells de subsidència. Sumat a problemes clientelars i especulatius en productes de primera necessitat, com el pa, el peix o les verdures. Un exemple gràfics és que el bacallà passarà a valdre de 3 pessetes el quilo a 15 pessetes.
La corrupció fou tal que es crearà un Tribunal Especial de Guardia a Tarragona, només focalitzat en casos d’abastiment durant abril-desembre del 38. Vist el desastre final, s’impulsà al setembre del 38, poc abans del final de la guerra, tornar al sistema descentralitzat impulsat per la CNT.
elbroudelaciutadella 